Cal prendre's els canvis amb calma
A vegades ens plantegem la felicitat a la vida com una sèrie d’objectius a assolir. Una quantitat de diners a tenir, un pes al que arribar, unes relacions a establir, etc.
Com tothom que s’ha proposat un objectiu a la vida sap, els horitzons inabastables poden crear frustració, i aquesta lluita en contra nostra. Ni tan sols frustració pel temps que pren arribar-hi, sovint simplement la sensació de llunyania ja ens condemna a l’abandonament tan bon punt comencem.
Molts cops les possibilitats del món modern ens conviden a la recopilació d’informació, a fer un seguiment constant del nostre progrés cap aquestes metes, i el bombardeig de les xarxes socials ens exposa a milers de tècniques i estratègies. Despeses, pesos, converses. Objectivament, el mantra del món empresarial és cert: “el que es mesura es gestiona.” Si la vida fos un problema matemàtic, la millor forma d’afrontar-lo seria amb paper, boli i calculadora, no mirant el sostre i esperant que ens vingui una idea feliç (creieu-me, ho sé per experiència). Però, per sort, la vida no és un problema de matemàtiques. I nosaltres no som entitats abstractes il·limitades.
Per tant, cal adaptar el nostre enfocament cap als problemes a la nostra realitat de carn i os. I aquesta realitat és que, a vegades, ens hem d’enganyar una mica. Hem de tapar-nos els ulls amb les mans i només deixar passar una mica de llum per l’escletxa entre els dits, el just per no ensopegar-nos, però tampoc massa per no espantar-nos.
A vegades cal començar a deixar de comprar certs productes innecessaris abans de fer un estudi profund de la nostra economia. O fer exercisis a casa, sense cap estructura ni rutina, per sentir-nos capaços de fer-ho amb més rigor quan toqui. O escriure whatsapps a la gent sense pensar gaire en què en volem aconseguir ni a on ens portarà. Orientant poc a poc les nostres accions i idees en una direcció, sense capgirar tota la nostra rutina i esperit de cop i volta. Sense estrès, sense mesura, sense vergonya. I quan faci falta, ja revisitarem el que hem estat fent i corregirem rumb.