Els francesos tenen una forma curiosa de parlar de les característiques pròpies de l’obra d’un artista: en parlen de la casa. On trouve beaucoup de motifs chez Miró. Es troben molts patrons a l’obra de Miró. Literalment: es troben molts patrons a cal Miró. Cal Miró. A casa seva, on hi ha el taller, on hi passa els dies, on fa la seva vida i el seu art.
Es com si el teu cap fos una petita casa. De fet, sovint hi pensem així, i diem coses com ara “tenir el cap ben moblat”. I si casa teva fos el teu cap? I si visquessis dins del teu propi cap? De fet ja hi vius. Tot el tu que és tu és dins del teu cap. El teu cap cap dins del teu cap.
Què es troba a casa teva? Què t’envolta en el dia a dia, què et convida a escriure i a pintar? Quins objectes toques i mires cada matí, quins estris necessites en la teva rutina, quins records et fan somriure o plorar?
Què hi ha dins del teu cap? Què penses en el dia a dia, què et convida a escriure i a pintar? Quines idees engendres i contemples cada matí, quins coneixements necessites en la teva rutina, quins records et fan somriure o plorar?
Què hi passa, a cal Xavier?